POSIDÓ, QUI COMMOU LA TERRA

POSIDÓ

Posidó, conegut així entre els grecs i Neptú pels romans, era el germà de Zeus (tot i que no sempre va tenir bona relació amb ell). Era un déu municipal important a diverses ciutats: a Atenes era el segon déu més important després d'Atena, mentre que a Corint i a moltes ciutats de Grècia era el déu cap de la polis. Era un dels déus Olímpics.

Posidó era un fill de Cronos i Rea. En versions més antigues, va ser empassat per Cronos al néixer, però després va ser salvat, juntament amb els seus altres germans, per Zeus. Posidó és el Déu dels oceans, del mar de l'aigua, dels terratrèmols i dels cavalls. Els seus atributs són el trident, el cavall i qualsevol símbol marítim.

Es deia que Posidó havia estat criat pels Telquines i per Cèfira, una filla d'Oceà. Es va enamorar d'Hàlia, la germana dels Telquines, que li va donar sis fills i una filla anomenada Rode. 

A Posidó li correspon el domini del mar i per tant, té el poder de convocar tempestes, trencar roques amb el seu trident i fer néixer fonts. El seu domini arribava a les aigües corrents i als llacs. Tot i que va ser el rei dels mars, mai es traslladava amb vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins o animals monstruosos, mig cavalls i mig serps. Viatjava acompanyat de peixos i de criatures marines de tota mena.

Va ser un déu violent, igual que els seus fills. Quan estava de bon humor, el mar estava calmat però quan estava de mal humor, feia tremolar la terra, colpejant amb el seu trident i causava terratrèmols. Com a Déu del mar també té el poder sobre les ones, les quals pot subjectar però en els seus moment de fúria, en colpejar el seu trident pot llançar roques contra les costes.

Posidó és conegut per haver construït la muralla de Troia junt amb Apol·lo i Èacos, però Lomedont es va negar a pagar-los el salari que els hi corresponia i Posidó enfadat va invocar una serp marina que va assolar la Tròade, es va enfadar molt amb Troia. 

Posidó, igual que el seu germà Zeus, va tenir molt embolics amorosos, però només tenia una esposa oficial, Amfítrite, amb la qual va tenir el fill Tritó, meitat humà i meitat peix. També va tenir descendència amb la Gorgona Medusa, els fills de la qual van ser Crisaor i Pegàs. A més, es va enamorar de la seva germana Demèter, la qual al ser perseguida per Posidó, com que el volia evitar, es va convertir en egua i ell en semental; junts van tenir un cavall, anomenat Arió, i una filla de la qual no es poda pronunciar el nom.

Quan els homes van decidir que viurien en ciutats, els déus van decidir que cada ciutat tindria un déu. Però de vegades dos o tres déus triaven la mateixa població i això provocava conflictes i les disputes s'arbitraven per altres déus. Posidó va haver de lluitar per la possessió de diverses ciutats de les quals en totes quedava derrotat. Després de les Guerres Mèdiques es va fer molt important al Peloponès i a Atenes, on va quedar derrotat davant Atena pel patronatge de la ciutat.

Tots dos acordaren que cadascun faria un regal als atenencs i que ells escollirien el que preferissin. Posidó va colpejar el sòl amb el seu trident i va fer sorgir una font, que els va donar aigua per beure i per a conreus; mentre que Atena els va oferir una olivera. Els atenencs van escollir l'olivera i amb ella Atena com a patrona, ja que l'arbre donava fusta, oli i aliments. Després d'això, enfadat per la seva derrota, Posidó va enviar una monstruosa inundació per castigar els atenencs.