RECULL DE PREGUNTES SOBRE URBANISME A EXAMENS DE LES PAU

1) Els romans, per iniciar la conquesta del territori hispànic, van desembarcar a Empúries i, seguidament, van fundar Tàrraco. Escolliu una i només una d’aquestes dues ciutats i feu-ne un plànol tan acurat com sigui possible, amb la indicació del nord geogràfic i dels accidents més importants (mar, riu, etc.). També hi hauran de figurar indicats clarament les construccions i els àmbits públics més importants que hi havia (per exemple: muralles, port, fòrum, temples, amfiteatre, vies d’accés, etc.). A continuació, situeu el moment de la fundació de la ciutat i escriviu una breu història del seu desenvolupament dins del món romà (importància, causes de la seva decadència, etc.).

TARRACO

Tàrraco sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la confrontació bèl·lica entre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica. Aquest cos expedicionari romà va desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion per dirigir-se ràpidament des d'allà cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre.

La ciutat republicana de Tàrraco va ser possiblement un nucli bifocal, amb el campament militar a la part alta i l'àrea residencial a l'entorn del poblat ibèric i el port. La consolidació urbana va ser ràpida.l'arribada dels romans no tan sols va suposar l'arribada de gent, sinó també d'influències i d'una nova cultura que, amb el temps, va acabar per imposar-se amb més o menys èxit, segons la zona, a tota la Península Ibèrica. Una de les principals infrastructures sobre les quals es va cimentar Tàrraco fou, sense cap dubte, el port.

Tàrraco va continuar sent una de les principals metròpolis hispanes durant la monarquia visigoda, fins que el panorama va canviar radicalment amb la conquesta de la ciutat per part d'exèrcits islàmics cap a l'any 713 i la seva incorporació a Al-Àndalus. A partir d'aquest moment la ciutat va entrar en un llarg i obscur període que no va concloure fins a la conquesta impulsada pels comtes catalans al segle XII i que va suposar el restabliment de la seu metropolitana a Tarragona.

2) El text que acabeu de traduir parla d’una sèrie d’àmbits i d’edificis romans (forum, basilica, templum, porticus) que, d’una manera o altra, han tingut continuació en els nostres pobles i ciutats, ja sigui per la seva forma o per la funció per a la qual van ser pensats pels romans. En un mínim de quinze línies (aprox. 150 mots), expliqueu breument la forma i la funció que tenien en el món romà; a continuació digueu quins edificis o àmbits actuals es pot considerar que en són la continuació ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan, i assenyaleu, si n’hi ha, les diferències principals en comparació amb els antics. Per obtenir una resposta completa, us pot ajudar pensar en els mots catalans que han donat aquestes paraules llatines.

3)  A continuació teniu la reconstrucció de la planta d’una ciutat romana que es troba en territori català. Identifiqueu la ciutat i els espais assenyalats amb un número (de l’1 al 7) i especifiqueu-ne l’ús que en feien els romans que hi vivien.

4) A continuació teniu quatre gravats de monuments romans fets per viatgers del segle XIX al seu pas per terres catalanes. Atès el caràcter singular d’aquests monuments i de la planta, us demanem que els identifiqueu amb el nom i expliqueu la funció que tenia cadascun en època romana. Il·lustració I Il·lustració II Il·lustració III Il·lustració IV.

                             

5) Exposeu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) les característiques de la ciutat romana de Bàrcino (fundació, nom, fets històrics rellevants, monuments d’època romana que s’hi conserven, urbanisme, etc.).

6) En un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) desenvolupeu el tema següent: Principals ciutats de la Catalunya romana (nom, motiu de la fundació, monuments més importants que s’han conservat, etc.).

                                

7) Exposeu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) les característiques de la ciutat romana de Tàrraco (fundació, nom, fets històrics més rellevants, monuments d’època romana que s’hi conserven, urbanisme, etc.).

9) En un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) descriviu un amfiteatre, digueu quina funció tenia, especifiqueu-ne les parts principals i esmenteu algun exemple rellevant conservat a la península Ibèrica.

10) Feu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) una relació dels monuments urbanístics més característics de la Hispània Romana. Parleu tant dels edificis públics com dels privats, tot fent una breu descripció de cadascun d’ells. En cada cas, citeu algun lloc on es conservi algun dels monuments que haureu descrit.

11) En un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) desenvolupeu el tema següent: La domus romana (indiqueu, com a mínim, el nom de vuit espais d’una casa, la funció que tenen, els elements decoratius, etc.).

12) Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) les característiques principals de la ciutat de Mèrida (nom llatí, origen i motiu de la seva fundació, importància històrica dins la Hispània romana, principals monuments que s’hi conserven, etc.).

13) Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) les característiques principals de la ciutat d’Empúries (nom llatí, origen i motiu de la seva fundació, importància històrica dins la Hispània romana, principals monuments que s’hi conserven, decadència, etc.).

14) Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) les característiques principals de la ciutat de Lleida (nom llatí, situació geogràfica i estratègica, esdeveniments històrics que van tenir per escenari el seu territori, restes romanes que es conserven, etc.).

15) Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Tarraco i Emerita Augusta (compareu aquestes dues ciutats tenint-ne en compte la importància, l’origen, la posició estratègica, els fets històrics amb què es relacionen, els monuments més significatius, etc.).

16) Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Característiques generals de les ciutats romanes (la forma i els eixos, el centre, els edificis públics més característics, els tipus d’edificis privats, els llocs d’enterrament, etc.).

                            

17) Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

18) Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Característiques de la ciutat romana de Tàrraco (fundació, nom, fets històrics rellevants, monuments d’època romana que s’hi conserven, urbanisme, etc.).

19) Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Els teatres, els amfiteatres i els circs romans (estructura d’aquests edificis, tipus d’espectacles que es feien en cadascun i ciutats de la península Ibèrica que en conserven restes, etc.).

20) Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Història de la ciutat romana de Tàrraco (tribu que habitava l’ indret en època preromana i nom del poblat ibèric que ha estat considerat l’antecedent de la ciutat; any i motiu de la fundació romana i nom dels fundadors; nom de qui li va atorgar la categoria de colònia i nom amb què és coneguda per aquest motiu. Importància en època imperial: província de la qual fou capital; nom de qui li atorgà la capitalitat; extensió, estructura de la ciutat i ubicació dels edificis religiosos, politicoadministratius i d’oci més importants; restes romanes que es conserven dins i fora del recinte emmurallat o prop de la ciutat, etc.).

21) El tractament de l’aigua va ser una qüestió cabdal per a la vida en les ciutats romanes. Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), les diverses maneres que els romans tenien per a assegurar el subministrament d’aigua a una ciutat i referiu-vos explícitament als aqüeductes (definició, motius de la seva construcció, descripció, nom i funció de les parts de què consten, requisits tècnics per a un bon funcionament, etc.). Igualment, digueu com asseguraven l’evacuació de les aigües residuals de les ciutats. Esmenteu com a mínim tres ciutats de Catalunya o de la península Ibèrica que conservin restes d’un aqüeducte.

22) Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: El disseny bàsic d’una ciutat romana (model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat; cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta; construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats; manera habitual de subministrar l’aigua. Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica).