MAGISTRATURAS: EL CURSUS HONORUM

EL SISTEMA POLÍTIC

En el sistema polític romà hi va haver una evolució contínua, mai hi va haver una constitució escrita a l’estil de les modernes. Les institucions polítiques s’anaven reformant d’acord amb les necessitats del poble.

El règim republicà es va basar en tres pilars: les magistratures (càrrecs públics), el Senat i els comicis o assemblees.

Les magistratures

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració de la ciutat de Roma, de primer, i de l’Imperi, després. Es distingeixen dues menes de magistratures: les ordinàries i les extraordinàries.  

Entre les ordinàries n’hi havia quatre, amb poder executiu, que s’encarregaven de les tasques de govern. Aquestes magistratures constituïen el cursus honorum (la carrera política). Eren, de major a menor, les següents:

• Els cònsols. Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar.

• Els pretors. Fins al final de la República també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia.

• Els edils. Eren quatre: dos patricis (curules) i dos plebeus. S’encarregaven de l’administració de la ciutat, com els actuals regidors: obres públiques, festes, seguretat ciutadana...

• Els qüestors. Passaren de ser dos al principi a ser quatre en temps de Cèsar. Eren els encarregats de l’administració dels fons públics i del control de les despeses civils i militars.

• Anualitat. La durada dels càrrecs era d’un any, i no admetien pròrroga; de tal manera que hi havia eleccions cada any.

• Col·legialitat. Cada magistratura, tal com s’ha vist, era exercida per dos o més col·legues, amb la mateixa autoritat i dret a vetar-se mútuament.

• Gratuïtat. Només podien aspirar als càrrecs els rics. 

• Progressivitat. La carrera política s’iniciava com a qüestor, i per arribar a cònsol s’havia de passar pels càrrecs intermedis. 

• Els censors. També eren dos. Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics.

• Els tribuns de la plebs. Defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats, quasi sempre patricis, sobre els quals tenien dret de vet. 

Les magistratures extraordiàries només eren escollides en situacions de perill excepcional per a la supervivència de la ciutat. Eren dues: el dictator, magistrat amb plens poders, sense col·lega, elegit entre els excònsols per un període màxim de sis mesos, i el mestre de la cavalleria.

El Senat

Aquesta institució, va ser sempre el veritable centre del poder polític en l’època de la República, tant per l’autoritat i el poder personal dels seus components com per la importància en les seves funcions en la política exterior i interior:

• Política exterior: decisions sobre declaracions de guerra i signaturesde pau, assignació de governs de les províncies, i de comandaments militars...

• Política interior: ratificació de les lleis fins al segle III aC, direcciói control de l’actuació dels magistrats, administració de la hisenda pública, etc. Els seus dictàmens, anomenat senatus consulta, tenien força de llei. El nombre de senadors es va fixar en tres-cents a principis de la República.

Els comicis

En el cas de la República romana s’ha de parlar de comicis o assemblees en plural, perquè, a més dels Comicis curiats, hi havia dues menes més de comicis: els Comicis centuriats i els Comicis tributs.

Tots dos eren diferents quant a les funcions, el sistema de votació i, fins i tot, el lloc de reunió, tot i que els participants eren els mateixos, és a dir, els ciutadans romans.

• Els Comicis centuriats. La seva fundació s’atribuïa al rei Servi Tul·li, però degué ser posterior. En aquests Comicis els ciutadans votaven, distribuïts segons les seves riqueses, en cinc classes o nivells, cadascun dels quals estava dividit en un nombre determinat de seccions o centúries (193 en total). 

• Els Comicis tributs. Van tenir l’origen en la primitiva assemblea plebea (concilium plebis), però a partir del segle III aC ja hi participaven tots els ciutadans, patricis i plebeus. Votaven distribuïts en tribus o districtes electorals, segons el lloc de residència: hi havia quatre tribus urbanes i trenta-una de rurals. 

CONTESTA ESTAS PREGUNTAS

1) ¿Con qué cargos políticos actuales, emparejarías los antiguos cargos que se enumeran a continuación? Razona la respuesta en un máximo de dos lineas.

  Cónsul: titular de una  oficina consular por parte del Estado para ejercer         una función consular en el extranjero.

  Edil: regidor de un ayuntamiento.

  Pontifex Maximus: usado principalmente para referirse al Papa.

  Procónsul: máxima magistratura del estado, igualado en poder 

   al cargo de cónsul pero con diferencias significativas.

  Cuestor: encargado de la administración o de asuntos fiscales. 

2) Establece el modelo de Cursus Honorum que te plantearías tú para llegar a President@ del Gobierno.

Creo que lo primero que hay que hacer es obtener una principios de conocimiento sobre cultura y política e intentar manejar varios idiomas, como más importantes mejor. Luego, hay que intentar entrar en un partido político para así poder intentar tener el cargo político más alto dentro del partido. Una vez se haya cumplido esto, tu partido tiene que ganar las elecciones municipales, después de meses de campaña, para así poder ser alcalde de la ciudad o pueblo en la que quieras ejercer. Después de unos años como alcalde y con ya mucha experiencia habría que volver a hacer una campaña y poder ganarla para ejercer como Presidente del Gobierno. 

 3) ¿Qué cargo ocupó el protagonista del cuadro que abre la entrada, Cincinato, y en qué circunstancias? ¿Qué ciudad lleva su nombre y dónde se halla?

Cincinato fue patricio, cónsul, general y posteriormente dictador romano durante un breve periodo por orden del senado. Cincinnati es una ciudad del estado estadounidense de Ohio y la sede del condado de Hamilton. La ciudad está localizada en el suroeste del estado, a orillas del río Ohio que la separa de Kentucky.